Neolític

ATZAGAIA

Número d'inventari: 277

11,6 x 2,5x 0,8 cm

Cova de la Vallmajor (Albinyana, Baix Penedès)

Neolític final: 2500-2200 aC

Estella d'os partit per la meitat. La part exterior no està polida i la interior conserva l'estructura esponjosa. Els dos extrems estan retocats i formen puntes romes. L'asta és de secció aplanada. Utilitzada amb un mànec de fusta, servia com a arma de tir (com les fletxes, els arpons...). Segons alguns investigadors, és una atzagaia aurinyaciana (datada en l'aurinyacià II-III). Aquesta datació és molt més antiga que la donada a tot el conjunt de la mateixa cova, cosa que vol dir que probablement va perviure la manera de fer-la i encara era utilitzada posteriorment. El nom que se li dóna prové del berber az-zagâya, i probablement se li ha donat aquest nom per la semblança amb alguna eina d'aquesta cultura.

VILASECA, S.; SOLÉ, JM.; MONTSERRAT, R. (1962). La Cueva de Vallmajor y sus pinturas rupestres. Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Centro Comarcal de Reus. Pàg.17.

VILASECA, S. (1973). Reus y su entorno en la Prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses, volum I, pàg. 276.

VVAA. (2002). L'ivori i l'os en museus de les comarques de Tarragona. Col·lecció "Diffundere" 1. Tarragona. Pàg. 143.